Aquesta vegada, les granotes hem tornat d’eixida complementària al castell de Benissanó, per a descobrir aquells racons que ens vam quedar per visitar i refrescar en la nostra memòria la història d’aquest castell . Un castell que va ser edificat en la segona meitat del S. XV. És un edifici considerat un palau, ja que vivien famílies de la reialesa i amb molt de poder, i encara que aquestes persones ja no viuen ací perquè van morir fa molts anys, sí que van existir i van ser importants per a aquella època.
Parlar del castell de Benissanó és parlar de la família Cavanilles. Construït sobre la base d’una torre àrab, la construcció tracta d’una xicoteta fortalesa de planta rectangular en la qual destaca la torre de l’homenatge en la seua part central, amb finestrals de clara influència gòtica. Disposava de pont llevadís i fossat circumdant. La barbacana és de gran solidesa i està emmerletada amb sageteres, alçant-se en els seus vèrtexs torres defensives. El castell va ser comprat en 1477 per Donya Isabel Gallach, procedent de la família Cavanilles.
Don Luis de Cavanilles, un dels primers membres de la saga familiar, havia sigut coper de Don Joan II d’Aragó, un càrrec molt important en aquella època i que tenia grans beneficis tant nobiliaris com econòmics i és per això que va ser nomenat Governador del Regne de València.
En la construcció podem admirar antigues dependències d’este Castell-Palacio com els menjadors i estables, les habitacions (incloent la que va ocupar Francesc I de França després de la seua derrota davant l’exèrcit de Carles I d’Espanya en Pavía).
Compte la llegenda que data de 1525, que el rei francés Francesc I va ser fet presoner i portat al castell de Benissanó. Per al Senyor de Cavanillas, no es tractava d’un presoner més, per la qual cosa va ser rebut amb tots els honors i tractat com un convidat. El que va portar al fet que se celebraren diversos banquets en el seu honor.
En una de les festes celebrades, Francesc I es va convidar a ballar a les filles de Jerònim de Cavanilles. La reacció d’elles no va ser l’esperada pels assistents al banquet i menys per al seu pare, ja que van eixir corrent d’allí i es van tancar a les seues habitacions. El seu pare, enfadat per tal la descaradura, va anar a parlar amb elles per a saber amb exactitud sobre l’ocorregut, i li van dir que aquell era un enemic d’Espanya i que mai ballarien amb ell.
L’enuig de Do Jerònim va créixer de manera inimaginable, aquella actitud era descortesa davant el seu convidat, i no podia permetre-ho. Per això, arrossegant-les pel pèl, les va baixar al saló, al crit de “la supèrbia de vós matara a les dos”, escrit que consta en el capitell del Saló noble i reforça esta llegenda.
Va ser declarat Monument Nacional.
Ha sigut una eixida molt interessant!
Alumnos/as de 4 años.
