Categoría: Salida complementaria

DESCOBRIM LA SELVA TROPICAL

La classe de 5 anys hem fet una eixida molt especial al Bioparc de València amb el títol “Descobrim la selva tropical”. Ha sigut una experiència molt emocionant, on hem pogut veure molts animals de prop i aprendre un munt de curiositats sobre ells.

A més, abans d’anar-hi, alguns xiquets i xiquetes van investigar a casa sobre un dels animals que anàvem a veure, i després van fer d’experts amb els seus companys. Vos contem un poc del que hem descobert:

Elefants: Viuen en grups molt units i es comuniquen amb sons que nosaltres no podem sentir! Hem aprés que tenen molt bona memòria i que utilitzen la trompa per a tot.

Jirafes: Sabíeu que la seua llengua pot fer fins a 50 cm? Així poden arribar a les fulles més altes dels arbres! A més, les jirafes dormen molt poc, 20 o 30 minuts al dia, i no més de 5 minuts seguits.

Cebres: Cada zebra té un dibuix de ratlles únic, com si fora una empremta digital. Les ratlles de les zebres confonen els depredadors, i també els insectes.

Lleó i lleona: El lleó és el que té la gran melena, i la lleona és la que sol caçar per al grup. Hem aprés que viuen en famílies anomenades “manades”.

Rinoceronts: Tenen la pell molt grossa i un gran bany al nas. Ens va sorprendre molt saber que poden córrer molt ràpid tot i ser tan grans!

Pelicans: Tenen un gran bec amb una mena de bossa per guardar el peix que pesquen.

Hiena ratllada: Fa uns sorolls molt curiosos pareguts a un riure. Són molt valentes i poden espantar a altres animals més grans.

Porc formiguer: És un animal nocturn que s’alimenta principalment de formigues i tèrmits amb la seua llarga llengua enganxosa.

Pitó de Seba: Aquesta serp no és verinosa, però s’enrotlla al voltant de la seua presa per ofegar-la.

Mangosta ratllada: Són molt àgils i viuen en grups. A més, poden enfrontar-se a serps verinoses!

Gacela Mhorr: Està en perill d’extinció i és una de les més ràpides! Ens va encantar la seua elegància al córrer.

Suricates: Sempre n’hi ha un vigilant mentre els altres busquen menjar. Ens va fer molta gràcia veure’ls de peu com si estigueren mirant una pel·lícula!

Ha sigut una jornada molt divertida, plena de descobriments i moments inoblidables. Els xiquets i xiquetes han gaudit molt tant de la visita com de compartir els seus coneixements amb la classe. Gràcies a les famílies per ajudar-los en aquesta aventura de descobrir el regne animal!

Alumnes de 5 anys

CIENTÍFIC PER UN DIA

Les granotes la passada setmana, varem visitar el Museu de les Ciències, a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. En aquest museu varem realitzar un taller anomenat «Científic per un dia», on hi vam ficar en pràctica els nostres coneixements sobre la matèria i les seues propietats, a través de l’experimentació.

El taller començà amb diverses experiències les quals realitzen els divulgadors científics plantejant diferents hipòtesis: d’on venen les substàncies enganxoses, colors que viatgen pel paper, farines movedisses…

Per poder arribar a conclusions d’aquestes hipòtesis, varem realitzar a través de l’experimentació, diverses proves amb la matèria.

Un d’ells era comprovar d’on venen els colors. Sabem que existixen tres colors primaris, que són el groc, el blau i el roig, i que combinant-los es formen diferents colors. Però les tonalitats de retoladors que teníem sobre la taula, eren combinacions poc comunes (verda-aigua, blau cel, bordeus, etc.), les quals desconeixíem per què colors primaris es formaven. Per a comprovar-ho, pintarem amb eixos retoladors cercles sobre un paper i este paper el submergim en un poc d’alcohol. L’alcohol en ser absorbit pel paper i tocar els colors, produïa que els pigments dels colors es separen i per tant, hi vam poder descobrir els diferents colors que formaven eixa tonalitat de retolador.

Un altre dels experiments també es relacionava amb els colors i la seua transformació. En un recipient teníem un líquid de color morat per l’extracte de la llombarda, i depenent si li introduíem unes gotes de vinagre o alcohol, s’en posava de color verd o tornava a ser morat. Encara que… Aquest experiment ja l’haviem fet a l’escola amb la nostra mestra de Science Tamara!

D’altra banda, comprovarem que passsava amb els colorants en introduir-los en un recipient de llet. Amb molta cura es van introduir unes gotes de diferents colors de colorants sobre la primera capa de llet perquè no es mesclaren i en introduir posteriorment unes gotes de quitació grassa, descobrirem com les partícules dels pigments de color es separaven a causa de l’empenyiment que exercia el producte del lleva grassa sobre els pigments.

Posteriorment, realitzarem una altra prova anomenada «farines movedisses», on descobríem que ocorria en mesclar maizena (farina molt fina) amb aigua. Es formava una mescla espessa, similar a la massa de sal. Però quan deixàvem de manipular-la el seu estat tornava a ser líquid. De la mateixa manera, quan la vam posar dins d’una cubeta, en donar-li colps ràpid i forts, descobrirem que la maizena exercia pressió i ens impossibilitava traspassar el dit per la massa. Però quan ho féiem de manera suau, la textura deixava passar el volum del nostre dit, i semblava que la massa de tornava més blana.

Alumnes de 5 anys

VISITA AL MUSEU DE L’ARRÒS

Parlar d’arròs a València no sols és parlar de paella i de modes gastronòmiques. L’arròs a València tal com el coneixem hui, i tots els processos que determinen la seua producció i la seua elaboració, són el resultat d’anys de cultiu en les nostres terres.

Fins que arribarà a implantar-se en els terrenys humits que els àrabs van batejar com a Albufera en el segle VIII d. C. fins hui, l’arròs ha travessat diferents etapes, unes més glorioses que unes altres, però amb cadascuna, l’arròs ha sigut capaç d’afonar cada vegada més les seues arrels en la història de la nostra ciutat.

El Museu de l’Arròs de la Ciutat de València ens oferix un lloc on mantindre i recuperar viva la seua tradició i ens ha ha permés a les granotes poder ser arrossers per un dia.

Primer, Alicia ens ha ensenyat unes imatges de l’Albufera, lloc de cultiu d’aquest exquisit cereal i seguidament, ens ha explicat el mètode de sembra i la importància que té el seu cultiu per a l’ecosistema.

Planta de l’arròs
Espiga de blat

L’arròs és una cereal que necessita de molta aigua i calor, per això, hi sol sembrar-se sobre el mes de maig. Al necessitar tanta aigua, es formen aiguamolls sobre el terreny que propicien l’aparició de diverses espècies d’aus. Després de conéixer totes estes dades interessants, hem començat a l’acció.

Les granotes hem simulat totes les fases de cultiu de l’arròs, desde la seua sembra fins a la seua recollida.

Finalment hem pogut visionar en el laboratori del museu com la maquinària s’encarrega de blanquejar l’arròs, eliminant les capes de la seua pell i convertint-lo apte per al consum humà. Hem pogut aprendre també la diferència de l’arròs integral i l’arròs blanc.

Ha sigut una visita molt interessant i ho hem passat de meravella!

Alumnes de 5 anys

SSMM LOS REYES MAGOS DE ORIENTE VISITAN LA ESCUELA

Las ranas hemos vuelto a la escuela con mucha ilusión y muchas ganas de contar a nuestros compañeros todo lo que hemos hecho durante las vacaciones Navideñas.

Para darnos de nuevo la bienvenida, hemos tenido la gran suerte de poder deleitarnos con un grupo de música folk irlandesa compuesto por violín, mandolina y guitarra. Hemos podido bailar y cantar junto con nuestras familias algunas adaptaciones del cancionero popular infantil como «Estrellita», «Un elefante» o «La tarara». ¡Ha sido muy divertido!

Después del desayuno, hemos ido a recoger los cuentos que SS MM los Reyes Magos de Oriente habían dejado para nosotros junto al árbol de Navidad de la escuela. Había muchísimos libros y el nuestro era «Para hacer el retrato de un pájaro», un libro ilustrado de Jacques Prevert.

¡Muchas gracias por los regalos Melchor, Gaspar y Baltasar!

¡El año que viene os esperaremos de nuevo con los brazos bien abiertos!

Alumnos/as de 5 años

AGRICULTORS PER UN DIA!

La passada setmana, vam visitar l’hort del nostre amic Paco, situat a la localitat de Godella. Ens va rebre Mariquita, una dona ben simpàtica que ens va explicar el funcionament d’aquest lloc tan ple de vida: l’Hort. Ella, era l’encarregada de cuidar totes les plantes i arbres que hi havíen allà i amb molta atenció la vam escoltar.

A continuació vam veure una muntanya de compost. Aquest tipus de terra, es un magnífic fertilitzant resultat d’un procés biològic amb la finalitat d’estabilitzar e higienitzar els residus orgànics. An aquest cas, estava format per menjar, per fruites o verdures que estaven massa madures, pals, herbes… Així que el primer que vam fer va ser triar el compost de les sustàncies que no eren bones per a l’horta com eren els pals i les pedres, amb l’ajuda d’una «criba».

Una vegada vam arreplegar el «bon compost», anarem a l’hort. Allí hi havien uns encarregats de tirar el compost i altres d’arrancar les males herbes. També, amb l’ajuda de l’horca de doble mànec, vam moure la terra per a que la terra fora molt més fèrtil.

Per finalitzar vam realitzar una visita amb l’ajuda d’un mapa on varem reconèixer moltes fruites, hortalisses, arbres i plantes aromàtiques. Va ser molt divertit!

¡Y qué buena es la tierra de mi huerto!
Hace un olor a madre que enamora,
mientras la azada mía el aire dora
y el regazo le deja pechiabierto.

Fragmento del poema «Y que buena es la tierra de mi huerto» Miguel Hernández

Alumnos/as de 5 años

MARTINA I EL BOSC DE PAPER

La setmana passada, varem visitar el teatre «Sala Horta» situat a la localitat de Castellar. L’obra que varem gaudir desde ben aprop es deia «Martina i el bosc de paper».

Martina és una nena de paper que viu en una casa de cartó. Un dia, seguint una papallona, es perd en el bosc, on es troba amb uns companys molt especials que l’acompanyaran en un viatge ple d’emocions: l’elefant Valentí, la girafa Taquetes i un ratolí anomenat Punxo, que l’ajudaran a tornar a casa. Pel camí passen fred i calor, neva, plou i el sol escalfa la terra; neixen plantes, flors i volen els ocells i les papallones… Martina descobreix que la naturalesa ha de ser lliure i ser cuidada.

Es un viatge per la natura i una manera lúdica i pedagògica d’acostar-se a les estacions de l’any i els fenòmens meteorològics que les caracteritzen. Tot això a través de la mirada fascinada d’una nena que aprèn a respectar als seus habitants que hi viuen a dintre d’aquell meravellòs bosc.

Alumnes de 5 anys

LA MASERETA SE’N VA AL MERCAT!

Les granotes estem preparant un taller de cuina que realitzarem amb Miguel, el cuiner de l’escola. L’altre dia, va vindre a ajudar-nos a seleccionar els ingredients els quals necessitarem; concretament, per a cuinar un bescuit de dàtils.

Encara que alguns ingredients els podia aconseguir ell perquè els utilitzen diàriament per al menú de l’escola, com l’oli o el sucre, molts altres decidirem anar nosaltres a comprar-los. Així que hem anat al Mercat Central de València.

En arribar al Mercat, ens va cridar molt l’atenció els seus colors i el sostre cobert per arcs i cúpules molt altes que abans d’anar, varem treballar al taller d’alfabetització visual amb la mestra Patricia. També, ens va sorprendre la quantitat de llocs i tots els tipus de menjar que hi havia. Al principi, vam recórrer la zona de les fruites i verdures, després la carn i la fruita, i finalment les parades de peix.

Hem reconegut molts dels aliments que havíem conegut abans a l’aula, com la fruita de drac, el kumquat o el alquequenje. Ens havíem de fixar molt bé en els aliments, com també, parar i demanar-los als venedors. El mercat estava ple de turistes, així que vam haver d’aprendre a guardar el torn i esperar fins que ens atengueren.

Les granotes amb molta educació varem parlar amb els treballadors i varem demanar el que necessitàvem. També, hem pogut pagar les compres fixant-nos molt bé en les monedes i bitllets que ens quedaven, i calculant quant ens haurien de retornar.

El pare de Sofía O. te una parada al mercat de empanades típiques argentines, així que ens va preparar un esmorsar exquisit de empanades de formatge i pernil dolç que estaven… Delicioses! Mil gràcies per tot!

Finalment, en arribar a classe hem classificat tots els aliments que havíem portat: fruits deshidratats, dàtils, panela, tomaques d’arbre i fruita de la passió (que després vam poder menjar com a postre a l’escola). I per descomptat, hem provat el seu sabor i textura. Així com també els nostres pares i mares!

Alumnes de 5 anys

LES GRANOTES VISITEM EL BOTÀNIC!

Les granotes hem realitzat la nostra primera eixida complementària explorant el jardí botànic de la nostra ciutat de València, que compta amb un gran nombre d’espècies d’arbres i plantes provinents d’altres llocs del món. Es un espai ple de fauna i flora en el que pegar un passeig es com adintrar-se a un gran bosc.

Hem fet el taller «De la llavor a la planta» on hem pogut aprendre totes les parts de les plantes. Les arrels, el tronc, les rames, les fulles, les flors i por supost, els fruits. Encara que també, hem jugat a classificar diferents tipus de menjars en llavors, fruits, flors i arrels. I… sabeu que? La coliflor (com ve diu el seu nom) es una flor!

Per a poder entrendre millor, hem plantat enciam als testos. Necessitavem terra fèrtil, on hem fet un menut foraet amb els ditets i dintre hem ficat la planta amb molt de compte. Encara que ahí no acababa tot… A classe hauríem de regar-les una volta per setmana!

A continuació varem anar a veure l’hort i varem trobar tomaques, pimentons, carlotes, cebes i albergines. A més, també varem parlar dels plats que mengem a casa amb aquestos aliments tan suculents!

I com no podia faltar, per finalitzar, visitarem a les nostres companyes les granotes. Hi havien ben menudes, capgrossos i de ben grans!

Al arribar a l’escola, varem analitzar tots els fruits que varem recolectar amb la nostra mestra Ester i varem investigar una mica sobre ells. Va ser molt interessant!

Alumnes de 5 anys

CASTELL DE BENISSANÓ

Aquesta vegada, les granotes hem tornat d’eixida complementària al castell de Benissanó, per a descobrir aquells racons que ens vam quedar per visitar i refrescar en la nostra memòria la història d’aquest castell . Un castell que va ser edificat en la segona meitat del S. XV. És un edifici considerat un palau, ja que vivien famílies de la reialesa i amb molt de poder, i encara que aquestes persones ja no viuen ací perquè van morir fa molts anys, sí que van existir i van ser importants per a aquella època.

Parlar del castell de Benissanó és parlar de la família Cavanilles. Construït sobre la base d’una torre àrab, la construcció tracta d’una xicoteta fortalesa de planta rectangular en la qual destaca la torre de l’homenatge en la seua part central, amb finestrals de clara influència gòtica. Disposava de pont llevadís i fossat circumdant. La barbacana és de gran solidesa i està emmerletada amb sageteres, alçant-se en els seus vèrtexs torres defensives. El castell va ser comprat en 1477 per Donya Isabel Gallach, procedent de la família Cavanilles.

Don Luis de Cavanilles, un dels primers membres de la saga familiar, havia sigut coper de Don Joan II d’Aragó, un càrrec molt important en aquella època i que tenia grans beneficis tant nobiliaris com econòmics i és per això que va ser nomenat Governador del Regne de València.

En la construcció podem admirar antigues dependències d’este Castell-Palacio com els menjadors i estables, les habitacions (incloent la que va ocupar Francesc I de França després de la seua derrota davant l’exèrcit de Carles I d’Espanya en Pavía).

Compte la llegenda que data de 1525, que el rei francés Francesc I va ser fet presoner i portat al castell de Benissanó. Per al Senyor de Cavanillas, no es tractava d’un presoner més, per la qual cosa va ser rebut amb tots els honors i tractat com un convidat. El que va portar al fet que se celebraren diversos banquets en el seu honor.

En una de les festes celebrades, Francesc I es va convidar a ballar a les filles de Jerònim de Cavanilles. La reacció d’elles no va ser l’esperada pels assistents al banquet i menys per al seu pare, ja que van eixir corrent d’allí i es van tancar a les seues habitacions. El seu pare, enfadat per tal la descaradura, va anar a parlar amb elles per a saber amb exactitud sobre l’ocorregut, i li van dir que aquell era un enemic d’Espanya i que mai ballarien amb ell.

L’enuig de Do Jerònim va créixer de manera inimaginable, aquella actitud era descortesa davant el seu convidat, i no podia permetre-ho. Per això, arrossegant-les pel pèl, les va baixar al saló, al crit de “la supèrbia de vós matara a les dos”, escrit que consta en el capitell del Saló noble i reforça esta llegenda.

Va ser declarat Monument Nacional.

Ha sigut una eixida molt interessant!

Alumnos/as de 4 años.

UN PASSEIG PER L’ÀFRICA EQUATORIAL

Fa uns dies, les granotes vam anar a visitar Bioparc València, on ens hem endinsat en alguns dels seus ambients recreats, especialment, en el bosc equatorial.

El bosc equatorial es divideix en diverses zones. D’una banda, el bosc de ribera, que representa l’entrada al bosc primari ja que antigament els rius eren les úniques vies d’accés al bosc. També vam anar a visitar el tronc caigut, que representa un arbre caigut enmig del bosc, ocupat per innombrables espècies d’animals que conviuen creant un xicotet ecosistema en el centre dels immensos boscos equatorials. D’altra banda visitem el bosc de muntanya, que alberga als lleopards, principal depredador d’aquest lloc, i als bongos, compartint espai amb dues espècies de duiker. Així com, espècies de goril·les i ximpanzés. Finalment el vall, un clar pantanós en ple bosc equatorial, un autèntic lloc de reunió per a innombrables espècies que es congreguen a la recerca d’aigua fresca, de tendra vegetació i de les sals minerals presents en el fang. El vall alberga al grup de búfals rojos, porcs salvatges de la selva i hipopòtams.

Hem gaudit molt d’aquesta visita i esperem tornar prompte per a continuar aprenent sobre els diferents ambients del Bioparc, així com dels animals i vegetació de cadascun d’ells.

Alumnos/as de 4 años.